Com parlar bé en públic

Com parlar bé en públic, és un llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, on l'objectiu principal d'aquest llibre és una petita ajuda per a aprendre a ser un bon comunicador.

Ens parla de com podem:

- Fer una síntesi oral d'un tema qualsevol.
- Trobar arguments per a defensar una proposta.
- Controlar els nervis.
- La intesitat o volum.
- La velocitat.
- etc.

Personalment, m'agradaria dir que aquest llibre ha estat una ajuda molt bona, ja que moltes tècniques de les que ens parla, les he intentat utilitzar durant les exposicions i la veritat és que m'ha servit moltíssim.

Qui ets tu? (nova versió)

Qui ets tu?

Ella té 24 anys. Parlant del seu físic destacaria que no és ni alta ni baixa, d’una estatura mitjana, és prima i estilitzada. Els seus cabells són llargs, d'un color castany i d'una suavitat exultant. El que més m'impressiona i hem crida l'atenció, són els ulls verd- marró plens de misteri.


Se que encara no la conec, però, en tinc alguns matisos ben definits. Des de el primer dia, la seva mirada hem va transmetre pau, tranquil•litat i sobretot confiança. És una noia simpàtica, que sempre té un somriure per a tothom. Per la seva forma d’actuar, la defineix a ella com una persona molt lluitadora capaç de complir els seus propòsits.


Per acabar m'agradaria destacar o aclarir el perquè de descriure-la a ella, senzillament és perquè la considero una de les persones que més m’ha ajudat en aquesta nova etapa de la meva vida.

Si jo fos pescador:

En una de les sessions amb el Jorge Coderch, vàrem aprendre a utilitzar diferents programes, que són el gimp, l'audacity i el windows movie maker.

Amb aquests tres programes units hem aconseguit fer el video que hi ha més amunt.

La veritat és que no m'esperava pas aprendre a fer aquestes coses, crec que a tots ens ha servit de molta ajuda.

"Les escoles maten la creativitat"

Fa uns dies, durant una de les sessions de comunicació oral, escrita i digital, amb la professora Rosa Soler; vàrem veure un vídeo de Sir Ken Robinson.
El vídeo tracta diferents relacionats amb la creativitat i com els adults influenciem d'una manera negativa en els infants.

Estic totalment d'acord amb tot el que aquest home, ja que moltes vegades els adults ens limitem a fer coses molt senzilles i que ens siguin fàcils per a nosaltres i no pensem en que la creativitat dels nens és molt important per al seu desenvolupament.

Adjunto el link del vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg

Qui ets tu?

Hi ha persones que només amb la seva presència transmeten pau!

Ella té 24 anys, no és ni alta ni baixa, d'una mida estàndard. És prima i estilitzada. Porta els cabells llargs, d'un color castany i d'una suavitat exoltant. El que més m'impressiona i hem crida l'atenció, són els ulls verd- marró plens de misteri.

Se que encara no la conec, però, se el suficient per saber les quatre coses bones d'ella. Desde el primer dia, la seva mirada hem va transmetre pau, tranquil·litat i sobretot confiança. És una noia simpàtica, que sempre té un somriure per a tothom. És lluitadora i molt treballadora.

Per acabar m'agradaria destacar o aclarir el perquè de descriure-la a ella, senzillament és perquè considero que la seva mirada i la seva forma d'actuar, diu molt.

El llenguatge i la llengua

En una de les sessions de comunicació amb la Rosa Soler, vàrem fer una activitat sobre que és llenguatge i que és llengua.

Ens va entregar un dossier, d'on nosaltres haviem d'extreure una definició propia de llenguatge i una de llengua.

Definicions:

-Llenguatge: El llenguatge és un medi d'expressió i comunicació, que ens permet i facilita el pensament i la memòria. És un mitjà que ens proporciona la possibilitat d'autoexpressar-nos i de reflexionar sobre la nostre experiència, de l'expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim nosaltres mateixos.

És el vehicle de transport de la llengua.

- Llengua: És un conjunt d'elements que gràcies al llenguatge són transportats dels uns als altres.

La revista

IN-FÀN-CI-A

Bianca Hernández i Adrià Garcia Arjona

-Fitxa tècnica:

• Qui la publica: Rosa Sensat.


• Autors: Montse Grau (etal).


• Número de revista: 168


• Seccions: És més teòrica.


• Aspectes formals:

1. Índex: Sabies que...-Les germanes Agazzi/ Plana oberta/ Educar de 0-6 anys/ Escola 0-3 anys/ Bones pensades/ L'entrevista/ Infant i societat/ El conte/ Llibres a mans dels infants/ Informacions/ Biblioteca.


2. Fotos: fotos en blanc i negre.


3. Colors: la revista, té pocs colors i es basa molt amb el lila.

Hi ha molt més text que fotografies.

• Periodicitat: Cada dos mesos.


• A qui va adreçada: Pares, professors i estudiants de magisteri.

- Resum:

Les germanes Agazzi:

Les germanes Rosa i Carolina Agazzi, eren mestres i pedagogues a Verona. Van dur a terme una reforma de l'educació infantil posan en practica el moviment de l'escola nova.

Com diu González - Agàpito: Estaven convençudes que l'educació dels pàrvuls no podia fer-se d'exercicis manats. Calia buscar un nou model de parvulari que respectes la vida i personalitat dels infants. Crearen una atmosfera de llibertat i d'acolliment afectiu basat en l'autoactivitat dels nens.

Van buscar un mètode d'educació sensorial.

Ordre material:

L'educadora produeixodre i ensenyarà a produir-lo per fer nèixer en l'infant un saludable hàbit de vida ordenada.

Sociabilitat:

L'escola de grau preparatori acull infants que provenen de diferents classes socials. De seguida es fa evident la necessitat de crear al voltant d'aquesta massa heterogènia. L'art de l'educadora infiltrant-se en el joc serà el millor per trobar una situació d'equilibri.

-Reflexió:

Les germanes Agazzi ens parlen d'un nou model d'ensenyança on el joc és considerat un element primordial de l'educació, cosa que estic totalment d'acord ja que considero que amb diversió un nen, de l'edat que sigui pot aprendre i gaudir més d'una activitat.

També ens parlen de sociabilitat, ens fan referència a que qualsevol mestre a de ser capaç de infiltrar-se en el joc amb un infant, cosa que estic totalment d'acord per que és una manera molt positiva de relacionar-te amb el nen/a i que ell t'agafi confiança suficient per sentir-se agust al teu costat.

Pàg. revista:

http://www.revistainfancia.org/

El pot

Avui a ed. plàstica amb la Núria Batlle em fet una activitat de observaíó d'un objecte personal:

- Descripció de l'objecte: És un pot d'alumini, amb un suport de foma a la part inferior. És de forma cilíndrica i de reixa. No és molt gran, d'una mida normal.
La seva utilització és per a boolígrafs etc.
El seu color és platejat mate.

-Valor sentimental: Aquest pot té un gran valor sentimental per a mi, ja que, un bon amic me'l va regalar a l'edat de 12 anys.
Aquesta persona va marxar i vaig perdre el contacte, però, amb els anys ens hem tornat a trobar.
El pot em transmet tranquilitat a l'hora d'estudiar, ja que em recorda un vell amic.

L'art de saber observar!!!!

El passat dilluns, a classe de educació visual i plàstic amb la professora Núria Batlle, vàrem fer una activitat d'observació.
Consistia en agafar un objecte qualsevol i dibuixar-lo a la nostra manera, tal i com nosaltres l'interpretesim. Un cop dibuixat l'objecte, la segona part era pintar-lo amb colors secundaris, el màxim de verds, de taronjes...

Un cop finalitzada l'activitat haviem de fer una petita reflexió de com veiem el nostra objecte, de forma abstracte, amb realisme etc.

Emocions

El portal edu3.cat